Rutes a peu | Càmpings | Costa Daurada | Fulletó turístic | Tornar a Turisme

TURISME

Roda de Berà es troba en una zona privilegiada de la Costa Daurada, a 20 minuts de Tarragona y prop de poblacions com Calafell, El Vendrell i Torredembarra.
Des de l’època romana Roda de Berà ha esdevingut un punt molt important de comunicació, ja que es trobava prop de l’antiga Via Augusta, i la història i el pas dels anys han convertit Roda de Berà en el bell municipi que és ara deixant una empremta inesborrable en el patrimoni cultural i en el tarannà dels seus habitants.
Les seves espectaculars platges de fina sorra daurada, l’atractiu del seu patrimoni cultural, les seves places i carrerons, els seus encisadors racons, han convertit Roda de Berà en un enclavament turístic destacat de la Costa Daurada.

RUTES TURÍSTIQUES

Arc de Berà

Arc honorari semiurbà aixecat per disposició testamentària de Luci Licini Sura sobre el traçat de l’antiga Via Augusta. Les darreres investigacions, basades en l’anàlisi dels elements tipològics i constructius, situen la seva construcció a les darreries del segle I aC. La imatge actual del monument es fruit de les diverses intervencions restauradores que s’hi han practicat al llarg del temps.
De planta rectangular, l’arc es recolza sobre dos podis amb sòcol. Les seves mides són 12’28 metres d’alçada, per 12 metres d’amplada i 2’34 metres de gruix. L’obertura central té una alçària de 10’15 metres i una amplada de 4’87 metres. Cadascun dels dos pilars de l’arc està adornat amb pilastres que presenten bases àtiques, fusts acanalats i capitells corintis.
Proclamat monument nacional per una reial ordre ministerial de l’any 1926, en l’actualitat és un dels quatre elements històrics del terme municipal rodenc considerats Bé Cultural d’Interès Nacional. Així mateix, forma part del conjunt monumental de Tarraco declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000.

 

El Roc de Sant Gaietà

Poble típic de pescadors, d’estil Mediterrani, situat a Roda de Berà, davant del mar, anomenat “Roc de Sant Gaietà”, que es va començar a construir l’any 1964 i va finalitzar l’any 1972.
La idea va ser un complement ideal entre el seu promotor, Gaietà Bori Tallada, i el seu constructor, Josep M. Fortuny Rodríguez.
Una societat hispano-belga, formada por Rene Vandemeuter i Pedro Sureda, va comprar diverses finques per a construir la urbanització. La seva idea, en principi, era edificar sobre les roques un poble de pescadors.
Van fer cases d’apartaments a primera línia de mar, dissenyades amb l’estil dels pobles van fer patis granadins, andalusos i sevillans, que va ser complemantats amb construccions i ornamentacions d’estil Romànic, Àrab, Gòtic i d’altres zones de la geografia espanyola, donant-li un aire de “poble típic” al que popularment anomenaven “Poble Espanyol”. Van construir també un moll, que encara segueix funcionant, i el “Club Marítim Roc de Sant Gaietà”, actualment “Centre Cívic La Roca Foradada” propietat de l’Ajuntament de Roda de Berà.
Del Roc de Sant Gaietà hi ressalten les reixes i portes de ferro forjat, la pedra de la cantera romana del Mèdol de Tarragona dels pilars i façanes, així com els marcs dels voltants de les finestres que van ser recuperats d’antigues masies i d’altres tipus de cases abandonades. Aquests marcs, que estaven en molt mal estat pel pas del temps, van ser restaurats pel gran artista i amic Pep Gasol.

Per a més informació sobre El Roc de Sant Gaietà cliqueu aquí

 

L’Ermita de la Mare de Déu de Berà

Construcció d’estil renaixentista popular feta de maçoneria i pedra polida. La façana, amb un portal d’arc de mig punt i encoixinat, està coronada per un senzill campanar d’espadanya. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes, i disposa d’un parell de capelles a banda i banda. Darrera de l’altar, unes escales permeten accedir al cambril on s’exhibeix la imatge de la Mare de Déu de Berà. L’edifici, que està cobert per una teulada de doble vessant i teula àrab, disposa d’una porxada adossada a la banda de ponent.
Aquesta ermita s’aixeca a l’indret on hi havia hagut una església dedicada a Sant Pere documentada al segle XII. Al voltant d’aquest primitiu temple medieval s’havia configurat el petit nucli poblacional de Berà, el qual va acabar sent abandonat segurament per la seva posició massa exposada als atacs per mar. Degut a l’abandó de l’indret, l’any 1566 es va traslladar a l’església del lloc de Roda l’altar major, les fonts baptismals i d’altres objectes sagrats que hi havia a l’interior del temple beranenc. Se sap que la primera pedra de l’actual ermita es va posar l’any 1718 i que la primera missa s’hi va celebrar l’any 1727.
L’actual Mare de Deu de Berà és una talla de fusta que substitueix una antiga imatge desapareguda durant la Guerra Civil, un conflicte durant el qual també van ser destruïts l’altar major i dos altars laterals de l’ermita beranenca. A la seva porxada es conserva el disc d’una estela funerària originària del cementiri que hi havia hagut a tocar del temple medieval.
L’ermita de Berà ha estat tradicionalment un lloc de trobades festives. Actualment, cada Dilluns de Pasqua acull un popular aplec sardanista.

 

Castell de Berà

A mitjans del segle XX, l’antiga masia de Berà va ser reformada per tal de convertir-la en un hostal de luxe amb aparença externa de castell. Poc després, el Banc d’Espanya va adquirir tota la finca per tal de construir-hi un complex residencial per als seus empleats.
La masia original, segurament bastida entre els segles XVI i XVIII, constava de planta baixa, pis i golfes, amb dependències annexes com ara estable, corral, celler, magatzem, premsa de vi i forn de pa.
La torre quadrangular, originàriament separada de l’edificació principal i amb l’interior avui en dia notòriament transformat, fa uns 12 metres d’alçada i uns 3’75 metres de costat.
Arran de la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català, aquest edifici residencial va adquirir la categoria de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) sota la denominació de castell de Berà, en considerar que s’hauria bastit sobre els suposats vestigis de la documentada fortificació medieval.

 

Capella de Mas Carreras

Petit oratori privat construït a inicis del segle XX a la vora d’una masia avui en dia desapareguda. L’arquitecte Josep Maria Jujol va treballar en la capella durant els anys quaranta del segle passat. La seva intervenció va consistir en l’ampliació de la construcció amb un absis i la decoració pictòrica i ornamental de l’interior. Una imatge de la Mare de Déu de Lurdes presideix una façana de marcat estil neogòtic, amb florons als pinacles laterals, arcs apuntats en les finestres i el portal, i un petit campanar d’espadanya al capdamunt. L’interior de la capella causa un gran impacte visual per la decoració de les parets, amb nombroses sentències llatines en lletra gòtica i el predomini del blau intens, el daurat i el vermell. Profusament ornamentat i sustentat per sòlides columnes, l’absis compta amb vuit petits vitralls romboïdals de diversos colors. Per sobre d’aquest absis, una imatge del Sagrat Cor presideix el conjunt.



Església Parroquial de Sant Bartomeu

Edifici d’estil renaixentista fet de maçoneria i pedra polida. La façana, orientada a migdia, presenta una portalada amb dues columnes estriades als cantons, les quals sostenen un frontó curvilini. La nau principal, coberta per una volta de canó amb llunetes, disposava fins fa poc de dues capelles a cada banda, convertides durant una darrera reforma en una mena de naus laterals. A la part esquerra de la façana s’aixeca un campanar de trenta-dos metres d’alçada. El cos principal del temple es deuria construir entre els segles XVI i XVII, moment en el qual el nucli de Roda es va consolidar com a poble. El campanar, el cor i la façana daten de finals del segle XIX. La parròquia rodenca va patir la pèrdua de gran part del seu patrimoni artístic durant la Guerra Civil, quan van ser cremats diversos altars i retaules. Malgrat això, al seu interior es poden contemplar diversos treballs del genial arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol. Es tracta de la mesa de l’altar i les lloses del presbiteri, un parell de baranes de ferro que hi ha en els esglaons d’accés a aquest darrer, una urna que es conserva com a sagrari a la capella del Santíssim i el cancell de fusta que hi ha a l’entrada de la nau central.

 

Casal Municipal de Cultura “Les Monges”

Al bell mig del casc antic del poble, en plena pujada del carrer Major, hi ha una antiga casa pairal, que avui tothom coneix pel nom de “Les Monges”, perquè durant 70 anys havia estat una escola primària d’un convent de monges. L’any 1959 les monges van marxar.
El bell campanar d’espadanya, amb la seva campaneta, proporciona a la casa una imatge encantadora, molt típica de Roda de Berà i ha estat objectiu reiterat dels pintors del paisatge urbà, de fotografies i de postals. És un edifici de tres plantes, d’un 500 m2 cada una, (uns 1500 m2 de superfície total coberta), més uns 250 m2 de pati obert. La planta baixa té una sala d’actes i per assajar els grups corals i el racó de la música; una espaiosa sala per a exposicions, i un interessant local per a teatre infantil. Hi ha una escala interior que comunica els tres pisos i el primer pis disposa d’una sala d’activitats.

 

El Mirador Pujol de la Morella

Aquest mirador es troba al cim d’un turó de 172 metres d’alçada, situat al nord del nucli urbà del poble, darrera de l’últim carrer, com si fos la muntanya guardiana o protectora del municipi, preludi de la serralada muntanyosa que s’estén per la part septentrional del terme. Al costat d’un dipòsit d’aigua, hi ha una petita zona de pícnic amb taules i bancs de pedra. Des d’aquest indret es disposa d’una bonica panoràmica de tot el terme municipal. S’hi pot accedir en cotxe pujant per l’Avinguda de La Mancha fins a dalt de tot de la muntanya.

 

Torre del Cucurull

Torre de planta circular feta amb pedres sense treballar, posades en filades i unides amb morter de calç. Només es conserva part de la construcció original fins a una alçada màxima d’uns sis metres. La planta baixa és massissa, mentre que el primer pis té un diàmetre intern de dos metres i una paret que arriba a fer 110 cm de gruix. És de suposar que la torre tindria un segon pis i una terrassa. No resta cap indici de la porta.
Situada sobre un turonet que hi ha al capdamunt de la muntanya dels Molins, aquesta construcció ha esdevingut tradicionalment un lloc d’excursió. L’estona de pujada que hi ha des del peu de la muntanya es veu compensada per la vista que des d’aquest punt es té de tot el litoral tarragoní. Tot i que hom ha apuntat la possibilitat que fos un vestigi de l’antic castell de Roda, la del Cucurull podria tractar-se d’una torre de defensa documentada l’any 1088 i ser coetània de la torre de Mas de Nin. Fos com fos, estaria vinculada a la repoblació feudal del Baix Gaià duta a terme al llarg del segle XI.
Davant l’evident risc d’ensorrament que presentava, la torre va ser rehabilitada a finals del 2011.

 

La Pedrera de l’Elies

La pedrera de l’Elies és una explotació a l’aire lliure formada per dos fronts separats per una cinquantena de metres. El més gran ocupa una superfície de més de 6.500 m2 i conserva en un dels seus extrems les restes d’un forn de calç. El més petit, d’uns 750 m2, presenta marques de barrinades. Es creu que va ser d’aquesta pedrera d’on va sortir la pedra per bastir originàriament l’Arc de Berà i per a les seves posteriors restauracions.
A finals del segle XIX s’hi va fer a la vora un desvio de la línia del ferrocarril per tal de carregar la seva pedra, la qual es diu que va ser emprada per a diverses infraestructures ferroviàries, com ara la construcció dels murs de contenció de la rasa de la via del tren del carrer Aragó de Barcelona. La pedrera de l’Elies va ser explotada fins a mitjans del segle XX.
Avui en dia, l’espai destaca per les nombroses marques del procés d’extracció de la pedra que encara hi són ben visibles, la qual cosa li atorga un enorme potencial didàctic. D’aquesta manera, passejant pel seu interior podem contemplar les restes de grans blocs de pedra en fase d’extracció, els indicis de blocs extrets, forats per a encabir tascons o falques, petits canals i marques paral•leles de pics.
L’any 1986 la pedrera va ser declarada Espai Lliure d’Interès Arqueològic. Aquesta protecció especial es va mantenir en el Pla General d’Ordenació Urbana vigent. Actualment els terrenys són de titularitat municipal.

Printer Friendly Page
Send this Story to a Friend



| Inici | Dades de contacte | Avís legal |
AJUNTAMENT DE RODA DE BERÀ - C Joan Carles I, 15 - 43883 RODA DE BERÀ
Tlf: 977657009 - Fax: 977809071